Dos són els llibres que m'han arribat aquesta setmana d'una de les meves compres a la xarxa. Molts cops (bé, la majoria de vegades), compro llibres perquè sí, sense saber ni tan sols de què tracta. Aquest cas va ser així.; Soppy i Sidewalk flowers ja formen part de la meva col·lecció.
Soppy és una petita novel·la gràfica que retrata a la perfecció una relació de parella "jove". I dic jove perquè en el llibre et mostren aquella felicitat tonta d'anar a viure amb la parella per primera vegada. Quina innocència!
La gràcia d'aquesta mena de llibres és com un s'hi pot veure reflectit. Cada parella és un món. Cadascú és com és. No hi ha dues persones iguals. Però després ens reconeixem a nosaltres mateixos en aquelles escenes de quotidianitat del llibre. Un llibre no apte per solters a la força.
Abans de deixar aquest llibre, vull resaltar com s'assembla al llibre "Croqueta y empanadilla". Si hagués de triar però, em quedaria amb aquest últim. Aquesta és la prova de com cada vegada hi ha més oferta per a dones en novel·les gràfiques. Ara, tan debò tambe tingui interès pels lectors masculins i no acabi reduïnt-se només als femenins.
L'altre llibre que ha caigut a les meves mans és un fabulós álbum il·lustrat anomenat Sidewalk flowers que narra el caminet d'una nena cap a casa acompanyada del pare. L'única toc de color de la història arriba a través de les flors que es va trobant la protagonista pel camí, amb què pot il·luminar les parts més fosques del camí. Una història en la que no calen paraules. Pura poesia visual.
També m'he deixat recomanar a la llibreria Calders i m'he endut El crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzaki, editat en català per Club Editor. No he llegit mai res d'aquest autor i , certament, crec que abans que arribi el 2016 ho he de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada